"ANAIEN KANTA"

VERDE PRATO

https://www.youtube.com/watch?v=gAR6X8fcHXo

 ANAIEN KANTA

Anai batek besteari
tabernan esan zion:
Zu baino ausartagoa naiz
neskak dio
Aulkitik altxa zen
mutila suminduta
Lepoa utzi zion gorrituta

Lagunek uste zuten
gehiegizkoa zela
Barkamena eskatu behar
zuela
Mutilak arnas hartu
zuen lasaitasunez
Guztien lepoak
estutu zituen


LA CANCIÓN DE LOS HERMANOS

Un hermano a otro
le dijo en un bar:
Soy más valiente que tú,
lo dice la muchacha
El muchacho se levantó
de la silla, herido
Le dejó el cuello
enrojecido

Sus amigos pensaban
que había sido demasiado
Que tenía
que pedir perdón
El muchacho respiró
tranquilamente
y les retorció a todos el cuello

 "MUTILAREN KANTA"

VERDE PRATO

 https://www.youtube.com/watch?v=HtGIo1Sof_w

  MUTILAREN KANTA

Ze lekutan dabil neska hura?
Nondik dator?
Egingo al dit min muxu horrek?
Bero dago
Heldu ahalko diot gerritik?
Gertu daukat bere eskua
Egingo al dit min muxu horrek?
Bero dago

Ez zaitez urrundu neskatxa
Ikusi zaitut begira
Dantza ezazu oso astiro
Zure soineko gorriaz

Neskatxa ez joan
Neskaxa ez joan
Neskatxa ez joan
Neskatxa ez Joan


LA CANCIÓN DEL MUCHACHO

¿En qué lugares anda aquella muchacha?
¿De dónde viene?
¿Me dolerá ese beso?
Está caliente
¿La podré agarrar de la cintura?
Su mano está cerca de mí
¿Me dolerá ese beso?
Está caliente

No te alejes, muchachita
te he visto mirar
Baila muy lentamente
en tu vestido rojo

Muchachita no te vayas
Muchachita no te vayas
Muchachita no te vayas
Muchachita no te vayas

 "LAMENT FOR A SAILOR WHO FELL 

FROM THE MASTHEAD"

ALY BAIN, ALE MÖLLER & BRUCE MOLSKY

 

https://www.youtube.com/watch?v=wTtFB4jOj-Q

 "SIMFONIA Nº 3 

(D'UN TEMPS, D'UNS BOTONS)"

PAU RIBA

https://www.youtube.com/watch?v=qmJO1axsNF4

 

Amb les sabates descordades
Sense mitjons als peus
Amb un barret de palla al cap
Ple de botons
He anat a seure al jardinet dels lliris
En espera del bon temps.

Anava per la regadora de zenc
Que es mor de set des de l'estiu
Però en decantar el cos de la cadira
Se n'han anat tots els botons
I m'he posat a riure
De tan babau com sóc.

El terra ple de botons blancs
El sol encara fresc i l'aire fi
Com una manda i com una son
M'han fet posar malalt de poesia
Us pensareu que és tot mentida
I jo no us diré ni sí ni no.
Només m'he tret una sabata
Perquè se m'ha adormit un peu
I ha vingut una mosca
Segurament la del bon temps
I m'ha semblat significatiu
I m'he posat content.

Diria que ja som a la Primavera
Perquè sento l'olor que fa
I és l'hòstia de bonic el terra ple de
Botons
Els cucs de Sant Antoni
El peu adormit al sol
La regadora i les herbes del jardí.

Però quina por si vingués algú
I em trobés adormit el peu
I tots els botons per terra
I la sabata i la regadora de zenc
I sense mitjons
El barret al cap tot ple de botons.

 PAU RIBA

(1948-2022)

 "THE CITY SLEEPS"

ALICE PHOEBE LOU

https://www.youtube.com/watch?v=L1vXPaJ8EZQ

 

Babe, have you seen those leaves on the ground?
At first they shone from the pavement in gold, red and brown
Now they've been trampled on and ridden over
And they're just sludge lying around
And I think it's time to leave this town

The trees whisper secrets of summer's love affairs
Of the carelessness tomfoolery that happened everywhere
But as the doors close, the wind blows
The city sleeps and the sky weeps
And I know, I know
I know it's time to leave this town
Oh no, you won't see me hanging around

But babe I'll be back
When the sun starts to seep through the leaves
When I can sing you a song
As you sing along
On these magic berlin streets
With our night riding, midnight gliding
Morning dancing, pavement prancing
You know, oh, you know
You know I'll be back to leave this town
Oh you know I'll be back to love this town

 "WINTER NOCTURNE"

PHILIP LARKIN

Mantled in grey, the dusk steals slowly in,
Crossing the dead, dull fields with footsteps cold.
The rain drips drearily; night's fingers spin
A web of drifting mist o'er wood and wold,
As quiet as death. The sky is silent too,
Hard as granite and as fixed as fate.
The pale pond stands; ringed round with rushes few
And draped with leaning trees, it seems to wait
But for the coming of the winter night
Of deep December; blowing o'er the graves
Of faded summers, swift as the wind in flight
Ripples its silent face with lapping waves.
The rain falls still: bowing, the woods bemoan;
Dark night creeps in, and leaves the world alone.