SEMPRE EN JOAN VINYOLI

 

Velles dones fosques

 

Palpen les piques baptismals
d’esglésies enrunades
a l’esmortida flama
de ciris antics
que vessen caramells entorn de les columnes,
mentre les breus, morades,
últimes llums d’hivern s’ajacen
enllà dels murs del cementiri.

 

 PRÒSPER

M'he tornat una gran roca
basculant sobre l'abís;
fa segles que el sol em toca
i l'huracà em porta avís
que és la força que enderroca,
però que amb mi es fa submís.

Temple d'alzines sureres:
veig cimals i torrenteres,
no hi ha gent al meu redol;
m'embriago de silenci
mentre espero que comenci
l'encesa posta de sol.

Sortiu, ara, dels vells nius,
bruixes, dimonis i grius,
a la sabàtica festa,
ompliu la volta celeste,
que jo sóc, entenebrit,
el magià de la nit.