"LES TRES GERMANES"
ROGER MAS
Me les vaig trobar tan lluny de casa,
estan com una cabra i tot el poble ho sap;
eren allà, en un cul de rasa,
angelets que et fan perdre el cap.
La petita amb cara de bitxo,
la mitjana amb una cua de cavall,
la més gran sense sabates,
angelets que et fan perdre el cap.
Sol, enmig del no re i la menor ve cap a mi.
Sol, enmig del no re i la menor diu: - I dó!
Hi ha pas sol i vent fa en aquest camí.-
Qui se'n pot saber estar?
Qui se'n podria mai oblidar?
Tot té el seu preu, tot té....
Tot et fa mal, tot fa mal, mal, mal...
estan com una cabra i tot el poble ho sap;
eren allà, en un cul de rasa,
angelets que et fan perdre el cap.
La petita amb cara de bitxo,
la mitjana amb una cua de cavall,
la més gran sense sabates,
angelets que et fan perdre el cap.
Sol, enmig del no re i la menor ve cap a mi.
Sol, enmig del no re i la menor diu: - I dó!
Hi ha pas sol i vent fa en aquest camí.-
Qui se'n pot saber estar?
Qui se'n podria mai oblidar?
Tot té el seu preu, tot té....
Tot et fa mal, tot fa mal, mal, mal...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada