"PAISATGE AMB ANXOVA"
QUIMI PORTET
Paisatge amb anxova, ma nina bonica,
em moro de pena i no sé per què;
tinc pena dels braços que són com cametes;
voldria estimar-te però no hi ha conyac.
La nit s´abraona a sobre la tarda
i a cada cameta hi ha un peu al final
i a cada sabata un cordonet blau.
Rodanxa de lluç, manat d´avellanes;
el dia de Corpus jo et vull festejar
i dur-te a la fira vestit de notari
i en el teu parrús vull quedar-mi acampat.
Em ploren els ulls...
..i què vols que em plori!
Paraules gastades, tropells de poetes,
com lluna i estrelles i l´aigua de mar;
maragdes i perles, carxofes i naps.
Paisatge amb anxova, nineta bonica,
la vida no és curta, que ens ha enganyat;
tots aquells "adonis" són vells que s´arruguen,
a mi no em fan pena, jo sí que me'n faig.
em moro de pena i no sé per què;
tinc pena dels braços que són com cametes;
voldria estimar-te però no hi ha conyac.
La nit s´abraona a sobre la tarda
i a cada cameta hi ha un peu al final
i a cada sabata un cordonet blau.
Rodanxa de lluç, manat d´avellanes;
el dia de Corpus jo et vull festejar
i dur-te a la fira vestit de notari
i en el teu parrús vull quedar-mi acampat.
Em ploren els ulls...
..i què vols que em plori!
Paraules gastades, tropells de poetes,
com lluna i estrelles i l´aigua de mar;
maragdes i perles, carxofes i naps.
Paisatge amb anxova, nineta bonica,
la vida no és curta, que ens ha enganyat;
tots aquells "adonis" són vells que s´arruguen,
a mi no em fan pena, jo sí que me'n faig.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada