"ATURANT-ME EN UNS BOSCOS 

UN VESPRE DE NEU"

ROBERT FROST (1874-1963)

 De qui són aquests boscos, crec que ho sé.
Té la casa, però, al poble proper.
No em veurà pas aturar-me als seus boscos
per mirar-me’ls com s’omplen tots de neu.

El cavallet que em duu deu estranyar-se

que ens parem en un lloc sense cap mas,
entre els arbres del bosc i el llac de gel
el vespre més ombrívol de tot l’any.
 

Sacseja el cap, fent dringar els picarols,

com preguntant si no hi ha algun error.
L’altre únic so que se sent és el frec
de la neu flonja i del pacífic vent.
  Els boscos són tan bells, foscos, pregons,
però jo tinc promeses per complir,
i un llarg camí a fer abans de dormir,
i un llarg camí a fer abans de dormir.

(Traducció de Josep Maria Jaumà)

Original:

Whose woods these are I think I know.   

His house is in the village though;   

He will not see me stopping here   

To watch his woods fill up with snow.   

My little horse must think it queer   

To stop without a farmhouse near   

Between the woods and frozen lake   

The darkest evening of the year.   

He gives his harness bells a shake   

To ask if there is some mistake.   

The only other sound’s the sweep   

Of easy wind and downy flake.   

The woods are lovely, dark and deep,   

But I have promises to keep,   

And miles to go before I sleep,   

And miles to go before I sleep.