"CLOT DEL LLOP"

JORDI PÀMIAS 

 

Blat amb la tija verda, tremolosa,
ordi subtil que el vent pentina,
en una fondalada, que flanqueja
una corrua grisa d’olivers.

Ran de l’espona d’un bancal florien,
amb hàbit de quaresma, tot de malves
i ravenisses blanques:
una alenada incerta d’alegria.

Quan, cansat, em repenjo a la paret, bastida
amb l’art sever de les filades,
en una feixa, que retalla l’ombra,
tenen l’aire d’un somni, les roselles…

Sota un cel blau de primavera,
l’udol glaçat, en el record:
vaga temença d’una nit d’hivern,
esquerpa solitud del Clot del Llop.