dimecres, 10 d’octubre del 2018


No deixo de pensar en tu. Ni un instant.
Mai no m'hauria imaginat que faria tant de mal, que seria tan dolorós, no estar al teu costat.
Quantes vegades et miro en el vídeo, única prova que tinc que va ser real.
Unes hores que no oblidaré mai.
Unes carícies al cabell, a la galta, a les teves precioses mans.
Revivint amb els ulls closos aquells meravellosos moments.
Uns petons fugaços.
Unes llàgrimes de joia i tristor alhora.
Et vull i et necessito.
I et vull donar el millor de mi. 
Escolta el teu cor. No tinguis por.
Obri la porta, senyoreta B.... 
Vinc???

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada