dilluns, 18 de maig del 2020

"GIRONA (CANÇÓ CREPUSCULAR)"
QUIMI PORTET




Plaça de la Independència;
No sé a quina independència es refereix.
Palplantat a la memòria,
Habillat amb una corona d'enyor.
Carquinyolis futuristes
A la llum crepuscular;
Mai no oblido els noms de pila
Dels mossens que em van hostiar.
M'és igual.
Diu que ha mort un flabiolaire,
S'ha empassat el flabiol de l'emoció
I abatuts, hi ha dos dansaires
Que esperen que algú reprengui la cançó.
Vaig buscant una drecera,
Vaig buscant un sistema d'ordenació;
I els records i els fonemes s'apilonen,
Canta l'avi, vora el foc des de l'escon.
Nyigo, nyigo, nyigo,
Calces de paper;
La tomata verda
I el pebrot vermell.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada