"A GALERES"
XAVIER BARÓ
La vida a les galeres
n’és molt llarga de contar.
Per molts anys i un dia
a un rem em van encadenar.
Ompliu-me de vi la copa,
del vi que fa recordar.
El llibre de la justícia
també el van encadenar
aquells de l’ànima negra,
i amb set panys el van tancar.
Porteu-me la guitarra,
la que solia tocar.
Amb un “no” a la proa
sotiem a navegar.
Sota la lluna més freda
dies i nits vaig remar.
Deu-me les claus de casa,
ja és a punt de gebrar.
Oh, Silvia, dóna’m aigua
que al cel ja no n’hi ha,
i al mar de l’esperança
s’ha alçat un gran huracà.
Digau-li a l’aimada
que es posi el vel d’esperar.
On és el camí de casa,
el de tornar a començar?
la vida que em varen prendre,
l’aimada que vaig deixar?
Colliu-me la flor que plora,
deixeu-la al meu llindar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada