"A COMENÇAMENTS D'ESTIU"

BAI JUYI 

(versió en català d'en Marcel Riera)

 

A mesura que s'alça l'estiu, arbres i bèsties

senten l'oferiment que els fa perquè millorin.

Cérvols i daines juguen al fons de les boscúries.

A les serps i als insectes els agraden les herbes.

Ocells alats adoren les fulles més tofudes.

Els peixos escamosos juguen amb el verdet.

Només queda un lloc on l'estiu no es recorda

d'arribar: m'hi estic tot sol, abandonat 

com un espantaocells, desterrat a la fi

del món, només carn i ossos, sempre ben lluny.

No m'arriben notícies del meu país nadiu.

Tropes rebels inunden amb guerra el territori.

Aquest dolor sinistre, què és el que ens portarà?

No faig més que gastar aquest meu cor cansat.

Més valdria deixar que el meu cor i la ment

es rendissin al fat que els ha enviat el Cel.

A Xun Yan hi ha molt de vi bo: m'ompliré

la copa i ja mai més no deixaré que es buidi.

Els peixos del riu són barats i, més tard o 

més d'hora, bullits o fregits, me'ls menjaré.

Una mica d'arròs al matí, allà al temple

que hi ha sota el turó, i una mica de vi

cap al vespre, a l'illa que es troba al mig del llac...

I per què només penso en el lloc on vaig néixer?

Puc quedar-me aquí fins a la fi dels meus dies.