dilluns, 4 de juliol del 2022

 "JUDICIS EN MENOR"

LA LUDWIG BAND

 Em van fer passar en una saleta
on hi feia una calor asfixiant.
Em va donar la mà abans de seure,
va dir: "jo seré el teu advocat".
Va escurar amb un mocador de seda
la suor que li inundava el cap,
va inclinar el cos una mica enrere,
va dir-me està tot ben controlat.
"Tinc una estratègia sense esquerdes
i un discurs que commourà al jurat.
Aquests casos mai se'm resisteixen,
tu fes-me cas i quedaràs en llibertat."
Però aquelles paraules tan boniques
Van fer mal, molt més mal
que tot el que no gosava dir-me.

I que llarga que es va fer l'espera
fins que em cridessin a declarar,
vaig trobar en les parets de la cel·la
el límit del que podia canviar.
Per fi van venir dos gorres negres,
dos pistoles, quatre fortes mans,
i mentre em posaven les cadenes
un va dir: “t'esperen al jurat”.
"És veritat que el vas matar a sang freda?"
Jo vaig preferir no contestar.
Esperant-nos per entrar a l'audiència,
un guàrdia em va convidar a fumar.
I aquells copets que em va donar a l'esquena
Van fer mal, molt més mal
que els cops de martell dictant sentència.

Em van llevar de males maneres
del banc més fred on he segut mai,
un cop ja s'han passejat les feres
han de tornar dins del seu forat.
Recordava dotze togues negres,
cent ulls que no saben on mirar.
"Noi, desperta! Hi ha algú que et vol veure."
Ella! Com me n’havia oblidat!
Va passar els braços entre les reixes,
va agafar-me fort les dues mans,
va parlar de bicis amb rodetes
i de cases amb balcons al mar.
Però totes aquelles promeses
van fer mal, molt més mal
que els cops de martell dictant sentència.

Ja esperava que la nit darrera
em conduís al dia final.
"Potser em volen matar de l'espera
per no embrutar de sang la destral".
I mentre em mirava les estrelles
va irrompre a la sala el capellà
"Fillet meu, ara que pots confessa
i allibera't del pes del pecat"
Pare, no em lamento de les meves
males decisions. Al capdavall
la vida és triar i potser he estat feble,
però no hi ha res que vulgui canviar.
I aquesta mirada compassiva
em fa mal, molt més mal
que el que demà em farà la guillotina.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada