"LUCES ROJAS"
PRIMAVERA NEGRA
"A GALERES"
XAVIER BARÓ
La vida a les galeres
n’és molt llarga de contar.
Per molts anys i un dia
a un rem em van encadenar.
Ompliu-me de vi la copa,
del vi que fa recordar.
El llibre de la justícia
també el van encadenar
aquells de l’ànima negra,
i amb set panys el van tancar.
Porteu-me la guitarra,
la que solia tocar.
Amb un “no” a la proa
sotiem a navegar.
Sota la lluna més freda
dies i nits vaig remar.
Deu-me les claus de casa,
ja és a punt de gebrar.
Oh, Silvia, dóna’m aigua
que al cel ja no n’hi ha,
i al mar de l’esperança
s’ha alçat un gran huracà.
Digau-li a l’aimada
que es posi el vel d’esperar.
On és el camí de casa,
el de tornar a començar?
la vida que em varen prendre,
l’aimada que vaig deixar?
Colliu-me la flor que plora,
deixeu-la al meu llindar.
"MON RÊVE FAMILIER"
PAUL VERLAINE
(piano: Léo Ferré)
Je fais souvent ce rêve étrange et pénétrant
D'une femme inconnue, et que j'aime, et qui m'aime
Et qui n'est, chaque fois, ni tout à fait la même
Ni tout à fait une autre, et m'aime et me comprend.
Car elle me comprend, et mon coeur, transparent
Pour elle seule, hélas ! cesse d'être un problème
Pour elle seule, et les moiteurs de mon front blême,
Elle seule les sait rafraîchir, en pleurant.
Est-elle brune, blonde ou rousse ? - Je l'ignore.
Son nom ? Je me souviens qu'il est doux et sonore
Comme ceux des aimés que la Vie exila.
Son regard est pareil au regard des statues,
Et, pour sa voix, lointaine, et calme, et grave, elle a
L'inflexion des voix chères qui se sont tues.
EL MEU SOMNI FAMILIAR
Tinc sovint aquest somni estrany i penetrant
D’una desconeguda que estimo i que m’estima,
I que no és, cada volta, ni ben bé la mateixa
Ni ben bé una altra dona, i m’estima, em comprèn.
I perquè em comprèn, el meu cor, transparent
Per a ella només, deixa d’ésser un problema,
Per a ella només, i el meu front humitós,
Solament ella sap refrescar-lo, plorant.
És bruna o bé pèl-roja?, rossa, potser? –Ho ignoro.
Recordo que el seu nom és tan dolç i sonor
Com els de les amades que la Vida exilià.
El seu esguard evoca l’esguard de les estàtues,
I la seva veu greu, llunyana i suau, té
La inflexió de veus preades que han callat.
(Trad. Joan Peña)
"Chumak"
DakhaBrakha
Поїхав чумак,
да й у Крим по сіль.
Да воли його захрамали,
ще й чумак заслаб.
Ой заслаб, заслаб,
під возом лежить.
Та ніхто його не спитає,
що в нього болить.
Болить чумаку
живіт, голова.
Та зостаються дробниє дєткі, жінка молода.
Ой ви чумаки,
рідн брати,
да як будете волів напасати, напасіть й мої.
Рикнули воли,
стоячи в ярмі -
Да помер, помер наш хазяїн в чужой стороні.
Went Chumak,
And to the Crimea for salt.
And his oxen began to limp,
And Chumak got sick
Oh sick, sick,
Laying under the cart.
And nobody asks him
What hurts him
Hurts him, Chumak,
His stomach or his head
And there are his little children And a young wife
Hey you, Chumaks
Dear brothers,
When you’ll pasture your oxen Pasture mine, too
Roared the oxen
Staying in the oxbow-
Our owner died
In a foreign land