dijous, 31 d’octubre del 2013

"THE SHEEPDOGS" (2012)

 Fabulós nou àlbum dels Sheepdogs, amb títol homònim. Del millor que he sentit darrerament.
Rock i blues sense concessions. Grup canadenc que sempre m'ha recordat els CSN&Y, Lynyrd Skynyrd o Credence, entre d'altres.

Ewan's blues:

http://www.youtube.com/watch?v=apwMqVKo7fs

In my mind:

http://www.youtube.com/watch?v=WqRq6YdL0g4

Laid back:

http://www.youtube.com/watch?v=HY3Sa1a1dFo

dijous, 24 d’octubre del 2013

"CANÇÓ PER UNA BONA MORT"
MARIA DEL MAR BONET


Estic malalt de melangia? No puc deixar de sentir-la...


Jo seré un nigul qualque dia
i el vent em portarà a qualsevol lloc.
Jo seré terra un dia,
i de mi naixerà el xiprer.
I per la finestra del jardí
l’heura entrarà a poc a poc
i abraçarà els meus vestits
i els omplirà de flors.
I els gats faran l’amor sota el meu llit
que jo dormiré el somni de la mort.
Reposaré damunt teixit d’aranyes
els cabells se m’esbullaran amb l’heura
i hi faran niu les cuques de llum,
els ocells sabran que és el seu lloc.
I dragons hi sortiran de nit,
per fi la pols s’arrossegarà als llibres
i vendrà a viure amb mi el mussol.
Jo seré un nigul qualque dia,
i el vent em portarà a qualsevol lloc.

dimecres, 23 d’octubre del 2013

"LES ILLES"
MARIA DEL MAR BONET


La veu més dolça...
musicant un poema d'en Vicent Andrés Estellés.


Teuladins de la plaça de Santa Eulari
adéu, adéu, adéu
me'n vaig i no sé quan podré tornar a l'illa.

He estimat molt una illa
ella volia ser lliure i no es volia casar
alegre i graciosa com una palmera.

El moribund us prega encara amb un fil de veu
parleu-me de les illes
és de debò que Eivissa s'ha casat?

Totes les illes de la mar
s'agafen de la mà i canten i ballen
ara que ets lliure, oh! Cuba.

Illes de cap al tard...
com un enyoro llimes i taronges
volaven les parres.

Menorca la bella
damunt Maó la lluna
i el sol dorm a Ciutadella.

Anit vaig somiar
que em naixia una illa
uns homes la trossejaven
ai! Dragonera petita.

dimarts, 22 d’octubre del 2013

"AIGUA DE MAR. UNA TRIA"
JOSEP PLA


Prosista brillant, sense semblar-ho..., menystingut durant molts anys, amb una obra extensíssima.
Descrivint en aquest recull la Costa Brava, les seves gents i paisatges, d'abans de la Guerra...
Només alguns fragments, relatius a una passió que en Pla i jo compartiríem:

"A mi m'agraden, per exemple, amb deliri, les sardines a la brasa, quan són grasses i fresques. Altres persones creuen que aquest peix és ordinari i vulgaríssim. Si algun amic em preguntava en temps de maig quina alimentació podria emprendre's, jo contestaria sense dubtar un moment: trenta sardines per barba, acabades de pescar, grosses, regalimants de greix, fetes a la brasa, i quatre costelles de xai tendredel país amb una enciamada primaveral amanida amb oli, vinagre, sal i mostassa. Això fa, sumat, trenta-quatre peces. És un bon número. Hi posin un claret blanc, sec, un vi de macabeus de l'Escala amb les sardines i un vi negre d'una certa pastositat per a les costelles. I ja em donaran notícies..."

"Hi ha res més exquisit a la primavera que un plat de sardines a la brasa? Grosses, fresques, vives...En les escates tocades de foc, l'oli hi lluu d'una manera somorta i densa. En les escates blavisses, la llum hi fa petits punts rutilants, com un formigueig lluent. Hom pot menjar-ne moltes: una porta a l'altra. En el meu organisme, aquesta alimentació produeix una segregació sentimental intensa. Les sardines em fan experimentar sentiments regalimants. Sentiments i efusions de bondat, amor a la justícia, a la humanitat. I a la bellesa, és clar. Per fortuna, aquests sentiments tendeixen a l'abstracció, i això els dóna molta innocuïtat."


dilluns, 21 d’octubre del 2013

"WON'T YOU COME HOME" 
DEVENDRA BANHART


Del darrer disc d'aquest músic inclassificable. "Mala" (2013). En penjaré més perles.


Won't you come home I surrender
I miss my sweet bag of bones
Drunk and tender
Why don't you want to stay here suspended
In the dead arms of a year that has ended

Can't see the shape of the song that we're singing
River too dirty for us to go swimming
Why would you want to stay clear of adoration
That disappears when you're near when you're close

Won't you come home I surrender
I miss my sweet bag of bones
Drunk and tender
Why don't you want to stay here suspended
In the dead arms of a year that has ended

dijous, 17 d’octubre del 2013

"NO ES MEREIXEN !!!"
FONDA LA FIGUERA, PRIORAT

 Sí que es mereixen, mestre!! Maria i Albert, gràcies de tot cor per l'amabilitat, la senzillesa i la cuina tradicional ben feta. Us vau jubilar ara fa més d'un any. Us trobem a faltar, de debò, a valtros i les crestes, les patates de Festa Major, etc.
Una abraçada ben forta i...no us ho repenseu i torneu a obrir la paradeta?

dilluns, 14 d’octubre del 2013

NAKAHARA CHUYA (II)
"NEVER TO RETURN"

Poeta enigmàtic, mort prematurament. Prometo afegir la traducció al català de Felícia Fuster, ben aviat...

NEVER TO RETURN
Kyoto
World’s end, the sunlight that fell down to earth was warm, a warm wind blowing through the flowers.

On a wooden bridge, the dust that morning silent, a mailbox red and shining all day long, a solitary baby carriage on the street, a lonely pinwheel.

No one around who lived there, not a soul, no children playing there, and I with no one near or dear to me, no obligation but to watch the color of the sky above a weathervane.

Not that I was bored. The taste of honey in the air, nothing substantial but enough to eat and live from.

I was smoking cigarettes, but only to enjoy their fragrance. And weirdly I could only smoke them out of doors.

For now my worldly goods consisted of a single towel. I didn’t own a pillow, much less a futon mattress. True I still had a tooth brush, but the only book I owned had nothing but blank pages. Still I enjoyed the heft of it when I would hold it in my hands from time to time.

Women were lovely objects but not once did I try to go with one. It was enough to dream about them.

Something unspeakable would urge me on, and then my heart, although my life was purposeless, started pounding with a kind of hope.

*

*

In the woods was a very strange park, where women, children and men would stroll by smiling wildly. They spoke a language I didn’t understand & showed emotions I couldn’t unravel.

Looking up at the sky, I saw a spider web, silver and shining.