"EL TEMPS DIFUNT"

JOAN VINYOLI

M’he d’anar consolant 

de fer-me vell.

Invento fets

que mai no foren, parlo

d’anar corrents a omplir

un cove de fruita i dur-lo

a qui no l’esperava: jo mateix

En veure’l

m’alegraré.

Tot d’una el menjador

s’omple de l’hort. Dringuen les copes

plenes de vi.

Llunyana espera

de dies feliços que no fou possible

que ho fossin.

Ploro sense fressa

pels corredors, per totes

les cambres buides de la casa

del temps difunt.

Si vols acompanyar-me

vine, partim-nos

els fruits i el vi;

mirem per la finestra, junts,

el vell passat que vam pujar

graó rera graó, difícilment.