NAKAHARA CHÛYA

                        "ANAR I NO TORNAR" 

 Amb una mica de retard, aporto la traducció al català d'aquest poema de Nakahara Chûya de l'any 1936. (http://zwijgzaam.blogspot.com.es/2013/10/nakahara-chuya-ii-never-to-return.html).

Jo era als confins d'aquest món. El sol es vessava suaument. El vent agitava tota mena de flors.

La pols del pont de fusta callava tot el dia. La bústia, tot el dia, es veia ben vermella. El cotxet que portava el molí de vent estava sempre immòbil a la vorera.

Pels carrers, no es veien ni els habitants ni els infants; jo no tenia cap parent; mirar de tant en tant el color del cel per damunt d'un penell era tot el que feia.

Tot i això, no m'avorria: hi havia mel dins l'aire, i aquesta mel immaterial era prou per alimentar-me.

Fumava només perquè el perfum del cigarret m'agradava. Abans gran fumador, ara no fumava més que a fora.

La meva estimada riquesa, un tovalló. Tot i tenir un coixí, de llit no en trobava ni l'ombre; tenia un raspall de dents, cal dir-ho, però a l'únic llibre meu no hi havia res escrit, era només una cosa, en gaudia només sentint-ne el pes, agafant-lo de tant en tant amb la mà.

Encara que les dones fossin realment desitjables, la idea d'anar-les a veure no se m'acudí, ni una sola vegada. En tenia prou somniant-les.

Sempre un no sé què d'indescriptible m'empenyia, i, a desgrat meu, sense finalitat, molt fort, l'esperança em batia dins el pit.

Al bosc hi havia un parc misteriós on dones, infants i homes somreien tan estranyament que esdevenia inquietant, passejaven, parlaven una llengua que no entenia, expressaven una emoció que no comprenia.

Bé, en aquell cel una teranyina brillava, amb reflexos de llum, platejada.