"INCERTA GLÒRIA"

JOAN SALES

"Segons d'on bufa el vent, ens arriba a ratxades el tritlleig d'una campana. Déu sap de quin poblet... Del territori enemic, és clar, ja que en el nostre no ha quedat cap campana: ¡però quina companyia fa! Estic content: he somniat la Trini. ¿Vols creure que encara no l'havia somniada mai? Llàstima que era tan incoherent, aquell somni; però la veia molt bé, que em somreia i tenia els ulls brillants de llàgrimes; els seus ulls de criatura crèdula i entenimentada.

I aquest matí de diumenge, sentint el so llunyà d'una campana de poblet, estirat sota un pi i prenent el sol tan madur de mitjans d'octubre, m'he posat a pensar que podríem ser tan feliços ella, el nen i jo, en aquesta paridera... ¿Per què no? Amb una vaca i unes quantes cabres, ben lluny de tothom; ¡Que ens deixin tranquils d'una vegada! El tritlleig de la campana anònima es confonia a moments amb les esquelles del bestiar i jo anava pensant que tot seria tan bonic si fos ben senzill.

Però ja ho han pensat tants d'altres abans que jo i ho pensaran tants després... Tan bonic si fos ben senzill... Hauríem de començar per ser senzills nosaltres; hauríem de començar per ser massissos com les estàtues, sense tota aquesta repugnant complicació que traginem per dintre sense saber-ho."