"NEIX EL MÓN DINTRE L'ULL"
MISHIMA
Potser ens hauríem de preocupar. Suposem que totes les coses que havíem
d'haver resolt no les hem resolt encara, poc a poc se'ns ha anat
acumulant la feina i tot està per fer. I les promeses, sobretot les que
mai ens vem dir, de tant secretes, de tan callades, encara s'han de
complir, si és que s'han de complir algun dia. Que mai hem plantat cara
als nostres somnis, ni tampoc als problemes: que volem ser? Que volem
dir? Qui volem ser? Si ho tenim clar, com ho hauríem de fer? Amb qui
podríem comptar? Comptes amb mi? Compto amb tu? Sí, potser ens hauríem
de preocupar. De fet, jo em preocupo i de vegades tinc por, però de
sobte com qui no vol la cosa d'un dia per un altre me n'oblido. I a la
llarga que vols que et digui, al final de tot no sé com ni gràcies a
què, ni per quin estrany mecanisme tota aquesta angoixa, tota aquesta
por que sento em tranquil·litza, no sé com però em tranquil·litza, estic
tranquil, tranquil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada