dijous, 28 de gener del 2021

 "DOURLÉ"

SKINSHAPE/MODOU TOURÉ 

https://www.youtube.com/watch?v=ajxbzNSWVTM 

 

dimecres, 27 de gener del 2021

 "THE SONG OF THE IRON ROAD"

BOB FOX & STU LUCKLEY


 "ISLE OF ISLAY"

BOB FOX & STU LUCKLEY


 "THE TWO MAGICIANS"

BOB FOX & STU LUCKLEY


 "THE SHORES OF OLD BLIGHTY"

BOB FOX & STU LUCKLEY

https://www.youtube.com/watch?v=38VbKlV4q8Q

We’re two hundred soldiers on a troop carrying ship,
All dressed in our uniforms brown,
We’re all bound for Germany on a night trip,
serving our nation and crown.

Chorus (after each verse):
And the shores of old Blighty we’re leaving behind,
The dim lights of Harwich are fading away.
When we get to Germany how will we find
Life on a serviceman's pay, sergeant,
Life on a serviceman's pay.

We’re two hundred squaddies, all barely but men,
And all with numbers instead of our names.
Oh, how I wish I could come home again,
each one is thinking the same.

We're two hundred conscripts all asleep down below,
'Til the sergeant he wakes us at dawn.
When the lowlands of Holland by the rising sun show,
Then it’s down on the quay we will form.

 

dimarts, 26 de gener del 2021

"OLD DAYS"

SKINSHAPE 

 Oh, my love
That wait for me
The shorter is
In my dying days
I'm hoping with you see
Yes, my blood has dried up
Like earth without rain in the heat
And you look with those eyes down
'Cause he is inside of his

Hold me in your arms tonight
Wait for me to sleep
There you'll have your chance to go
In the morning wind

When I'll die
I won't walk this through
I know, I don't want this too
Oh, my love
Yes, I'll wait for you
In the sun I'll wait for you
In the heat of the moon when I come to my place
Amongst, amongst the eldest
Where one of these days
You don't need to

 
 

diumenge, 24 de gener del 2021

 "SUMMER"

SKINSHAPE 

 

I said take me back to those golden days of the summer
Over there behind those distant hills I remember
In the evening light we played outside in the wheat fields
As the sun went down we swam in the sea by the moonlight
I said take me back to those golden days of the summer
In the distant hills of the south land downs I remember yeah
In the evening light we magnify in the garden
As the sun went down we swam in the sea by the moonlight


 "LEFT WITH A GUN"

SKINSHAPE

https://www.youtube.com/watch?v=YD73GrYeWqk  

I do find it hard to realize my true potential
And without the right credentials
I am lost
Don't take it for granted
Or your life, it will be slanted
And the chances you are left with are gone
Our disposition and our mental inquisition
Our disposition and our mental inquisition
Always seem to follow where we go
In the end it's our inception
And life is just perception
For the moment don't pretend you'll never be
Never be
Never be


"WE LOSE"

SKINSHAPE 

https://www.youtube.com/watch?v=92YWT70uoss  

Oh, my heart that was broke in two
By a cruel, cruel world of sin
Where we reach our grave and we find our peace
It is only then we know

I've worked hard
And I've been kind
Don't I deserve my life?
But what he doesn't know
Is that he can't pretend
He can't hold back the lies

Be my wall and I won't forget
Your face, your loyalty
While you dream of gold
Many lies are sold to satisfy your greed

Close your eyes and wait
Your fate is not yours to choose
You can try to realise
But in the end we lose
We lose, we lose

 

dissabte, 23 de gener del 2021

"DON'T LET IT BRING YOU DOWN"

NEIL YOUNG 

 

Old man lying by the side of the road
With the lorries rolling by
Blue moon sinking from the weight of the load
And the buildings scrape the sky
Cold wind ripping down the alley at dawn
And the morning paper flies
Dead man lying by the side of the road
With the daylight in his eyes
Don't let it bring you down
It's only castles burning
Find someone who's turning
And you will come around
Blind man running through the light of the night
With an answer in his hand
Come on down to the river of sight
And you can really understand
Red lights flashing through the window in the rain
Can you hear the sirens moan?
White cane lying in a gutter in the lane
If you're walking home alone
Don't let it bring you down
It's only castles burning
Just find someone who's turning
And you will come around
Don't let it bring you down
It's only castles burning
Just find someone who's turning
And you will come around
Don't let it bring you down
It's only castles burning
Just find someone who's turning
And you will come around

 

divendres, 22 de gener del 2021

 "FRUITA"

JORDI PÀMIAS


Al bell mig de la taula, la rodona fruitera
té, com a ornament, fulles i flors
de vidre bisellat.
Dins hi ha prunes clàudies –amb esberles
de dolçor, que traspua–, clares peres
llimoneres, de pell esgratinyada,
i el borrissol, groc i suau, dels préssecs.
En la penombra del matí, m’arriba
la crida de la terra: la durícia
de les rels, que treballen en silenci;
i, a l’hora del dinar,
asseguts a l’escó, borbollaran
les paraules del sucre, fins que es fonguin
en el pou de la gola.
La prunera de l’hort, anys enrera, sentia
becs de pardal, o passos lleugers. Quina avidesa,
la de les fines mans que despullaven branques!
Lluny, el pare somreia... Ara tots dos
són morts. Clara fruitera,
de vidre bisellat, on s’emmiralla
el temps perdut, estrany pitxer, que guarda,
agredolça, la polpa dels records...

 "EL PRIMER AMOR"

JORDI PÀMIAS

La meva adolescència
–trista, esquerpa com una bestiola salvatge,
dolorosa i difícil com un mal part–
conegué instants de joia
que, com la neu sobtada, enlluernaven l’ànima
del noi, reclòs en un silenci inquiet,
que era jo. Adesiara
la música em feria com la llum d’un llampec;
d’amagat feia versos
i em venien les llàgrimes als ulls;
mirava el meu cos nu
i pressentia ocultes delícies –quan fos
a la vora d’un altre...
I cada dia, a mitja tarda,
esclatava la joia,
com si, de cop,
s’esberlés la magrana del meu viure monòton.
Jo era sol a la botiga, dret
ran de l’aparador, i amb el neguit
de saber, amb una tímida certesa,
que passaria ella, just a dos quarts de sis,
pel carrer: el meu amor primerenc, la noieta
fina i esvelta, de front alt i galtes
vermelles, d’ulls tranquils i cabells rossos
–d’un sorprenent ros clar–, que li rajaven,
com una font, esquena avall...
I ella passava, puntual, amb negre
uniforme de noia de col·legi,
i portant a la mà la bicicleta,
de metall resplendent, per al viatge
de retorn al seu poble... Cada dia,
a mitja tarda, entrava un raig de llum
a la fosca botiga, clapejava amb esquitx
bellugadís el marbre del taulell,
recorria els prestatges altíssims amb llurs pots
de vidre i groga tapa de llautó–,
i els calaixos humils, de fusta prima,
i les balances automàtiques,
d’esmalt lluent, i, al fons, l’antic rellotge...
Sempre, a dos quarts de sis. Com l’esperava,
el moment del seu pas pel carrer! Amb quin afany
ànima i cos se’m barrejaven en
l’encalç meravellat d’aquella noia!...
I com s’adelitaven els meus ulls
en la contemplació brusca i efímera!
I si, una mica abans de l’hora,
entrava a la botiga
algun client, em mossegava els llavis
i l’atenia a contracor... Sovint
venia una dona alta, prima com un secall,
que, quan parlava, feia una ganyota estranya.
Dissimuladament, em carregava, al coll,
un sac d’inútil paciència...
Demanava cent grams de codonyat,
menudes paperines amb arròs i fideus,
la quarta part d’una rajola
de xocolata..., i no acabava mai
de donar-me conversa. Jo, de reüll, mirava
el carrer amb l’esperança de cada dia... Oh joia
suprema de la meva adolescència!
Un cos de noia endevinat perfecte,
uns ulls tranquils i somrients, el front
alt, una pell rosada, com núvol cap al tard,
la mata d’uns cabells que li rajaven,
com una font, esquena avall...




dilluns, 18 de gener del 2021

divendres, 15 de gener del 2021

"EVERGREEN"

LAU & KARINE POLWART 

 https://www.youtube.com/watch?v=hl3ccXzzWOc

 

 "GALLOWHILL"

LAU 


 "HINBA"

LAU 


"UNQUIET GRAVE"

LAU 

https://www.youtube.com/watch?v=mmhiAJ1qIG4 

[Verse 1]
Wind doth blow today my love
A few small drops of rain
I never had but one true love
In a cold grave she lies slain

[Verse 2]
I'll do as much for my true love
As any young man may
I'll sit and mourn all at her grave
For twelve months and a day

[Chorus 1]
The twelve months and the day being up
The dead began to speak
"Oh who sits weeping on my grave
And will not let me sleep?"

[Verse 3]
"It's me my love, sits on your grave
And will not let you sleep
I crave one kiss of your cold clay lips
And that is all I seek."

[Chorus 2]
"You crave one kiss of my cold clay lips?
My breath smells earthly strong
If you've one kiss of my cold clay lips
Your time will not be long."


[Instrumental]

[Verse 4]
"See down in yonder garden green
Love, where we used to walk?
The finest flower that e'er was seen
Is withered to a stalk."

[Chorus 3]
"The stalk is withered dry my love
So will our hearts decay
So make yourself content my love
'Till God calls you away."

 
 

 "OPHELIA"

KARINE POLWART 

 
 
 
 
There's a wind in from the desert
Red dust blows across the sun
It bleeds into the evening
 
We watch it from the garden
Your hair glints in the strange yellow light
We let go of all our fighting
 
Ophelia
Ophelia
Ophelia
 
There's a hissing in the forest
Down where the eucalyptus burns and burns
We forget about tomorrow
 
Somewhere the ash is falling
Yet here we are and we're alive, alive, alive
We stand a little closer
 
Ophelia
Ophelia
Ophelia
 
There's a wind in from the desert
Red dust blows across the sun
It bleeds into the evening
 
Ophelia
Ophelia
Ophelia
 
Ophelia
Ophelia
Ophelia
https://lyricstranslate.com

dijous, 14 de gener del 2021

 "FRIDAY'S CHILD"

NANCY SINATRA

 

Friday's child hard luck is her brother
(Friday's child) Friday's child her sister's misery
Friday's child her daddy they call hard times
Friday's child that's me
(Friday's child) Friday's child born a little ugly
(Friday's child) Friday's child good looks passed her by
Friday's child makes something look like nothing
Friday's child am I, yeah
(Friday's child)
(Friday's child)
(Friday's child)
Friday's child never climbed no mountain
(Friday's child) Friday's child she ain't even gonna try
Friday's child whom they'll forget to bury
Friday's child am I
(Friday's child)
(Friday's child)
(Friday's child)
(Friday's child)


dimarts, 12 de gener del 2021

 "LOVE EYES"

NANCY SINATRA

https://www.youtube.com/watch?v=elZRIfeN53U

 

Love eyes
Baby, you sure got
Love eyes
Turn me on a lot
My world lies right there in your love eyes, your love eyes
Love eyes
Keep me all uptight
Love eyes
Make me do what's right
My world lies right there in your love eyes, your love eyes
You know I know you know everything I do
'Cause everything I do, you know, I do it just for you
Take me in your arms, make me realize
All I'll ever need is in your...
Love eyes
Nothing else will do
Love eyes
Yeah, they keep my loving true
My world lies right there in your...
Love eyes
Baby, you sure got
Love eyes
Man, they turn me on a lot
My world lies right there in your love eyes, your love eyes


dissabte, 9 de gener del 2021

"HEARTBEATS"

JOSÉ GONZÁLEZ 

 

One night to be confused
One night to speed up truth
We had a promise, babe
Four hands and then away
Both under influence
We had divine sense
To know what to say
Mind is a razor blade
To call for hands of above
To lean on
Wouldn't be good enough
For me, no
One night of magic rush
The start a simple touch
One night to push and scream
And then relief
Ten days of perfect hues
The colors red and blue
We had a promise, babe
We were in love
To call for hands of above
To lean on
Wouldn't be good enough
For me, no
To call for hands of above
To lean on
Wouldn't be good enough
And you
You knew the hand of the devil
And you
Kept us awake with wolves teeth
Sharing different heartbeats
In one night
To call for hands of above
To lean on
Wouldn't be good enough
For me, no
To call for hands of above
To lean on
Wouldn't be good enough

 

diumenge, 3 de gener del 2021

"WOND'RING ALOUD"

JETHRO TULL 

https://www.youtube.com/watch?v=KqTJSUeZY98
 
Wond'ring aloud
How we feel today
Last night sipped the sunset
My hand in her hair
We are our own saviours
As we start
Both our hearts
Beating life
Into each other
Wond'ring aloud
Will the years treat us well?
As she floats in the kitchen
I'm tasting the smell
Of toast as the butter runs
Then she comes
Spilling crumbs
On the bed
And I shake my head
And it's only the giving
That makes you
What you are
 

divendres, 1 de gener del 2021

"LA SENYORA DELS GUANTS VERMELLS"

ROGER MAS     

https://www.youtube.com/watch?v=AGjUdyo4lLg

 Aquell dia-nit conduïa el meu 600 sense rodes, a un pam de terra, per prats fèrtils però llaurats amb una intuïció de muntanya molt a prop però lluny de perspectiva i de no possible visió. Conduïa per un camí, no pas pels prats, però vull dir que arreu tot eren prats llaurats, fèrtils, però sense gaire verd.
Em vaig aturar en un trencant: el camí de l´esquerra amb un cartell que indicava alguna cosa, conduïa cap a una casa molt lluny amb perspectiva però de possible visió. Un vellet amb bastó estava dret a l´inici d´aquest camí i jo vaig baixar el vidre de la finestra que ja tenia obert (perquè hi treia el colze) i li vaig preguntar alguna cosa, però no me´n recordo ni tampoc no sé si em va respondre. Semblava molt amable tanmateix.
La qüestió és que no m´importava gens el cantó esquerre de la vida i em vaig llançar pel camí dret del somni. Vaig arrencar el 600 sense rodes i, a un pam de terra, vaig avançar pel segon camí en qüestió. Recordo que els esperits de Les Flors se m´apareixien intermitents i mai plegats al seient del costat del conductor.
Hi havia llum de matí i de vespre de tardor però no feia fred i, a poc a poc, el camí es va començar a omplir d´escurçons perpendiculars a la direcció del mateix. Jo em vaig aturar a saludar-ne uns quants. Irradiaven molt bones vibracions aquell dia. Vaig tornar a pujar al 600 sense rodes (i sense motor) i vaig veure que més endavant alguns llangardaixos blaus fluorescents estàven fent "pànxing" aleatòriament disposats en perpendiculars, diagonals i paral·leles en la direcció del camí. No em barraven pas el pas: més aviat semblaven un comitè de benvinguda i onírica recepció.
La següent cosa que recordo és que em trobava al fons d´una petita vall embarrancada. Verd pertot, com si estés il·luminat per sols de festa i barrets castissos, però de fet no n´hi havia, de sol, era núvol i hi havia com boirines de molt bon humor. El mateix camí d´abans seguia ara el cul de la petita vall, paral·lel a la direcció del rierol que saltava petits desnivells tot caient en tolls cristal·lions. Entre el rierol i el camí i al meu costat dret: una casa de vidre, com un elegant hivernacle, amb teulada.
Dins la casa tot de coixins. La paret que donava al riu no era de vidre i feia una habitació invisible al nord de la disposició. Sobre els coixins, insinuant, la Senyora dels Guants Vermells, només amb els seus guants vermells de vellut fins més amunt dels colzes. La fembra total fa quatre metres de punta a punta, cabellera llarga, fins al cul, colors caoba brillants i mats.
S´acosta a quatre grapes el tros de vidre per on l´observo i l´analitzo amb curiositat científica i mentre em mira profundament fa un gest amb els dits com les senyores putes dubtoses de Rambla Catalunya quan s´acosten a la finestra d´un cotxe una nit de cada nit. Arranco el 600 sense rodes i veloç com el vent emprenc el camí de tornada cap a buscar tots els tresors del món. Algú m´engega estranys mots en alguna llengua perduda però m´és igual jo me´n torno a la casa de vidre amb el 600 carregat amb tots els tresors del món i em trobo que ja no hi ha vidre i que les purtes son totes obertes.
Fantàstic.
Me´n vaig a esquiar pell amunt i pell avall de la Senyora dels Guants Vermells i jo ja ho sé que ella és un Cony Còsmic. Però és que no és sinó aquest el darrer anhel: m´esmunyiré per entre les seves cames i em ficaré per dins la Caverna Original, primer els dits, després les mans i els braços i el cap, després el cos, les cames i els peus i, carn endins, m´obriré camí cap a la dimensió definitiva de les coses. I si torno, seré un altre.