"CAIRN"
FERGUS McCREADIE
https://www.youtube.com/watch?v=W5RcJQQ56iY&list=PLjgO3lySj5TytPB0vxLquGMY8XcXA3-RK&index=3
"CAIRN"
FERGUS McCREADIE
https://www.youtube.com/watch?v=W5RcJQQ56iY&list=PLjgO3lySj5TytPB0vxLquGMY8XcXA3-RK&index=3
"THE SHORES OF OLD BLIGHTY"
BOB FOX & STU LUCKLEY
https://www.youtube.com/watch?v=38VbKlV4q8Q
We’re two hundred soldiers on a troop carrying ship,
All dressed in our uniforms brown,
We’re all bound for Germany on a night trip,
serving our nation and crown.
Chorus (after each verse):
And the shores of old Blighty we’re leaving behind,
The dim lights of Harwich are fading away.
When we get to Germany how will we find
Life on a serviceman's pay, sergeant,
Life on a serviceman's pay.
We’re two hundred squaddies, all barely but men,
And all with numbers instead of our names.
Oh, how I wish I could come home again,
each one is thinking the same.
We're two hundred conscripts all asleep down below,
'Til the sergeant he wakes us at dawn.
When the lowlands of Holland by the rising sun show,
Then it’s down on the quay we will form.
"OLD DAYS"
SKINSHAPE
Oh, my love
That wait for me
The shorter is
In my dying days
I'm hoping with you see
Yes, my blood has dried up
Like earth without rain in the heat
And you look with those eyes down
'Cause he is inside of his
Hold me in your arms tonight
Wait for me to sleep
There you'll have your chance to go
In the morning wind
When I'll die
I won't walk this through
I know, I don't want this too
Oh, my love
Yes, I'll wait for you
In the sun I'll wait for you
In the heat of the moon when I come to my place
Amongst, amongst the eldest
Where one of these days
You don't need to
"SUMMER"
SKINSHAPE
"LEFT WITH A GUN"
SKINSHAPE
https://www.youtube.com/watch?v=YD73GrYeWqk
"WE LOSE"
SKINSHAPE
https://www.youtube.com/watch?v=92YWT70uoss
Oh, my heart that was broke in two
By a cruel, cruel world of sin
Where we reach our grave and we find our peace
It is only then we know
I've worked hard
And I've been kind
Don't I deserve my life?
But what he doesn't know
Is that he can't pretend
He can't hold back the lies
Be my wall and I won't forget
Your face, your loyalty
While you dream of gold
Many lies are sold to satisfy your greed
Close your eyes and wait
Your fate is not yours to choose
You can try to realise
But in the end we lose
We lose, we lose
"DON'T LET IT BRING YOU DOWN"
NEIL YOUNG
"EL PRIMER AMOR"
JORDI PÀMIAS
"UNQUIET GRAVE"
LAU
https://www.youtube.com/watch?v=mmhiAJ1qIG4
[Verse 1]
Wind doth blow today my love
A few small drops of rain
I never had but one true love
In a cold grave she lies slain
[Verse 2]
I'll do as much for my true love
As any young man may
I'll sit and mourn all at her grave
For twelve months and a day
[Chorus 1]
The twelve months and the day being up
The dead began to speak
"Oh who sits weeping on my grave
And will not let me sleep?"
[Verse 3]
"It's me my love, sits on your grave
And will not let you sleep
I crave one kiss of your cold clay lips
And that is all I seek."
[Chorus 2]
"You crave one kiss of my cold clay lips?
My breath smells earthly strong
If you've one kiss of my cold clay lips
Your time will not be long."
"OPHELIA"
KARINE POLWART
"FRIDAY'S CHILD"
NANCY SINATRA
"LOVE EYES"
NANCY SINATRA
https://www.youtube.com/watch?v=elZRIfeN53U
"HEARTBEATS"
JOSÉ GONZÁLEZ
"WOND'RING ALOUD"
JETHRO TULL
"LA SENYORA DELS GUANTS VERMELLS"
ROGER MAS
https://www.youtube.com/watch?v=AGjUdyo4lLg
Aquell dia-nit conduïa el meu 600 sense rodes, a un pam de terra, per
prats fèrtils però llaurats amb una intuïció de muntanya molt a prop
però lluny de perspectiva i de no possible visió. Conduïa per un camí,
no pas pels prats, però vull dir que arreu tot eren prats llaurats,
fèrtils, però sense gaire verd.
Em vaig aturar en un trencant: el camí de l´esquerra amb un cartell que
indicava alguna cosa, conduïa cap a una casa molt lluny amb perspectiva
però de possible visió. Un vellet amb bastó estava dret a l´inici
d´aquest camí i jo vaig baixar el vidre de la finestra que ja tenia
obert (perquè hi treia el colze) i li vaig preguntar alguna cosa, però
no me´n recordo ni tampoc no sé si em va respondre. Semblava molt amable
tanmateix.
La qüestió és que no m´importava gens el cantó esquerre de la vida i em
vaig llançar pel camí dret del somni. Vaig arrencar el 600 sense rodes
i, a un pam de terra, vaig avançar pel segon camí en qüestió. Recordo
que els esperits de Les Flors se m´apareixien intermitents i mai plegats
al seient del costat del conductor.
Hi havia llum de matí i de vespre de tardor però no feia fred i, a poc a
poc, el camí es va començar a omplir d´escurçons perpendiculars a la
direcció del mateix. Jo em vaig aturar a saludar-ne uns quants.
Irradiaven molt bones vibracions aquell dia. Vaig tornar a pujar al 600
sense rodes (i sense motor) i vaig veure que més endavant alguns
llangardaixos blaus fluorescents estàven fent "pànxing" aleatòriament
disposats en perpendiculars, diagonals i paral·leles en la direcció del
camí. No em barraven pas el pas: més aviat semblaven un comitè de
benvinguda i onírica recepció.
La següent cosa que recordo és que em trobava al fons d´una petita vall
embarrancada. Verd pertot, com si estés il·luminat per sols de festa i
barrets castissos, però de fet no n´hi havia, de sol, era núvol i hi
havia com boirines de molt bon humor. El mateix camí d´abans seguia ara
el cul de la petita vall, paral·lel a la direcció del rierol que saltava
petits desnivells tot caient en tolls cristal·lions. Entre el rierol i
el camí i al meu costat dret: una casa de vidre, com un elegant
hivernacle, amb teulada.
Dins la casa tot de coixins. La paret que donava al riu no era de vidre i
feia una habitació invisible al nord de la disposició. Sobre els
coixins, insinuant, la Senyora dels Guants Vermells, només amb els seus
guants vermells de vellut fins més amunt dels colzes. La fembra total fa
quatre metres de punta a punta, cabellera llarga, fins al cul, colors
caoba brillants i mats.
S´acosta a quatre grapes el tros de vidre per on l´observo i l´analitzo
amb curiositat científica i mentre em mira profundament fa un gest amb
els dits com les senyores putes dubtoses de Rambla Catalunya quan
s´acosten a la finestra d´un cotxe una nit de cada nit. Arranco el 600
sense rodes i veloç com el vent emprenc el camí de tornada cap a buscar
tots els tresors del món. Algú m´engega estranys mots en alguna llengua
perduda però m´és igual jo me´n torno a la casa de vidre amb el 600
carregat amb tots els tresors del món i em trobo que ja no hi ha vidre i
que les purtes son totes obertes.
Fantàstic.
Me´n vaig a esquiar pell amunt i pell avall de la Senyora dels Guants
Vermells i jo ja ho sé que ella és un Cony Còsmic. Però és que no és
sinó aquest el darrer anhel: m´esmunyiré per entre les seves cames i em
ficaré per dins la Caverna Original, primer els dits, després les mans i
els braços i el cap, després el cos, les cames i els peus i, carn
endins, m´obriré camí cap a la dimensió definitiva de les coses. I si
torno, seré un altre.