"FRUITA"

JORDI PÀMIAS

Al bell mig de la taula, la rodona fruitera
té, com a ornament, fulles i flors
de vidre bisellat.
Dins hi ha prunes clàudies –amb esberles
de dolçor, que traspua–, clares peres
llimoneres, de pell esgratinyada,
i el borrissol, groc i suau, dels préssecs.
En la penombra del matí, m’arriba
la crida de la terra: la durícia
de les rels, que treballen en silenci;
i, a l’hora del dinar,
asseguts a l’escó, borbollaran
les paraules del sucre, fins que es fonguin
en el pou de la gola.
La prunera de l’hort, anys enrera, sentia
becs de pardal, o passos lleugers. Quina avidesa,
la de les fines mans que despullaven branques!
Lluny, el pare somreia... Ara tots dos
són morts. Clara fruitera,
de vidre bisellat, on s’emmiralla
el temps perdut, estrany pitxer, que guarda,
agredolça, la polpa dels records...